El seu fill Alfred Krupp (1812 – 1887) utilitzà un nou tipus d’acer fos (1847), introduí a Alemanya (1862) el procediment de Bessemer i s’especialitzà en la fosa de canons. A la seva mort l’empresa tenia 21.000 obrers. El succeí el seu fill Friedrich Alfred Krupp (1854 – 1902), que amplià el complex industrial (43.000 treballadors) i adquirí les drassanes Germania Werft de Kiel (1902). El succeí la seva filla Bertha Krupp (1886 – 1957), que es casà amb Gustav von Bohlen und Halbach (1870 – 1950), el qual prengué el nom de Gustav Krupp von Bohlen und Halbach; del 1914 al 1918 els Krupp posseïren pràcticament el monopoli de la producció d’armament a Alemanya, i el nombre de treballadors de la casa ascendí a 150.000. Els succeí llur fill Alfried Krupp von Bohlen und Halbach (1907 – 1967), el qual col·laborà estretament amb el règim nazi com a principal proveïdor d’armament del Tercer Reich. Després de la Segona Guerra Mundial Alfried Krupp fou condemnat pel tribunal de Nuremberg a 12 anys de presó per utilitzar mà d’obra esclava i per apropiació de propietats i equipaments industrials als territoris conquerits pel règim nazi. Malgrat que el 1953 un decret dels aliats l’obligà a vendre’s el 75% del conglomerat, l’absència de comprador feu que recuperés el control de la companyia, que a mitjan anys seixanta ja tornava a ser una de les primeres de la República Federal d’Alemanya, ara centrada en l’acer, la maquinària pesant i l’equipament de transport i industrial. En morir Alfred, la raó social es convertí en una societat per accions, controlades, però, en gran part, pels seus successors a través d’una fundació (Alfried Krupp von Bohlen und Halbach-Stiftung). En la dècada de 1970 desenvolupà una forta activitat en el camp de l’enginyeria enfront de la crisi de les activitats tradicionals com la siderúrgia i la construcció naval. L’any 1992 adquirí la companyia rival Hoesch AG i formà Friedrich Krupp AG Hoesch-Krupp. En 1997 inicià un procés de fusió amb Thyssen AG que culminà el 1999 amb la creació de ThyssenKrupp AG.