Inicialment cirurgià, posteriorment se centrà en la neurologia i fou el primer a introduir els psicofàrmacs en terapèutica tot emprant (1952) la clorpromazina com a coadjuvant de l’anestèsia total. El 1957 rebé el premi Albert Lasker de l’American Health Associations. S'interessà també per la influència dels factors biològics en la conducta humana i social, que considerà determinants. Aquests punts de vista tingueren una gran difusió amb la pel·lícula d’Alain Resnais Mon oncle d’Amérique (1980), en la qual participà.