S'ha interessat pels temes relacionats amb el subdesenvolupament: Les pays sous-développés (1959), Ibn Khaldum: naissance du Tiers Monde (1966), Géographie des pays sous-développés (1965 i 1976), Unité et diversité du Tiers Monde (1980), etc. A partir de la seva incorporació a la càtedra de la Sorbona (1976) ha desenvolupat una crítica a la geografia tradicional que l’ha fet un dels capdavanters de la geografia radical (La geographie ça sert d’abord à faire la guerre, 1976) i el seu ressò s’ha estès a partir de la revista Hérodote. Entre les seves darreres obres publicades cal esmentar Expérience et absolu: questions disputées sur l’humanité de l’homme (1994), Dictionnaire de géopolitique (1995), L’eau des hommes (2002), on fa una mirada crítica als problemes mundials relacionats amb l’aigua, i De la Géopolitique aux paysages: Dictionnaire de la géographie (2003). L’any 2000 rebé el premi Vautrin Lud.