Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques. De primer fou conservador i borbònic. L’Essai sur l’indifférence en matière de religion (1823) i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social (1825?) palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” (1830-31) i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna. Fou condemnat pel papa (1834) i empresonat. Durant la revolució del 1848 fou membre de l’Assemblea Constituent. El seu pensament polític fou una de les bases del pensament democratacristià.