Fill de Joan Lamote de Grignon i Bocquet. Estudià violoncel i piano. Sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona, dirigí a partir del 1932 l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou director auxiliar de l’Orquestra Municipal de València (1943-49) i sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona, fins a la seva mort.
És autor d’una àmplia producció, entre la qual es destaquen les obres escèniques Camí, l’òpera còmica La cabeza del Dragón, amb text de Ramón del Valle-Inclán (estrenada al Liceu de Barcelona el 1960), l’òpera infantil La flor, la suite El rusc de l’abella reina i els ballets Un prat i Somnis i divertiments. Escriví nombroses obres orquestrals, de llenguatge original i tècnica depurada. També és autor de Joan de l’ós, per a instruments de vent, solistes i cor, Enigmes, poema simfònic basat en l’Apocalipsi, i El càntic dels càntics, oratori per a solistes, cor i orquestra, inèdit. Escriví sis sardanes per a cobla i feu la transcripció orquestral d’obres de Frederic Mompou, Antoni Soler i J. Serrano. Creà una sèrie de sistemes didàctics per a l’ensenyament de la música, i publicà Síntesis de técnica musical (1948).