Duc de Cardona (1642-52), per confiscació als seus legítims propietaris, i del Fayel i comte de La Mothe. Es distingí lluitant contra els protestants de La Rochelle (1625) i en guerres a Itàlia, Flandes i Alemanya. El 1637 ascendí a mariscal de camp. Durant la guerra dels Segadors Richelieu l’envià a Catalunya (1641) com a lloctinent general de les tropes franceses a les ordres de Lluís II de Borbó-Condé. Juntament amb les tropes catalanes, lluità contra les de Felip IV de Castella i assetjà Tarragona, sense èxit; derrotà els castellans a Martorell i prengué Tamarit. Tanmateix, davant l’augment dels excessos i les extorsions de les tropes franceses sobre la població civil, des del maig del 1643 la Generalitat amenaçà La Mothe amb la prerrogativa de la seva destitució, que finalment Mazzarino dugué a terme el desembre del 1644, després de la caiguda de Lleida, a l’agost. Empresonat amb el pretext d’haver intentat culpar d’aquest fracàs al ministre de la Guerra Le Tellier, fou perdonat pel parlament de Grenoble (1648). Es pronuncià contra Mazarino durant la revolta de la Fronda, però després es passà al seu bàndol. Enviat novament a Catalunya com a lloctinent (1651-53), intentà debades la defensa i el proveïment de Barcelona, que finalment lliurà a Joan d’Àustria (octubre del 1652). Passà a França i es retirà.
Philippe de La Mothe-Houdancourt
© Fototeca.cat
Militar francès.