Educat a Barcelona, el 1743 ingressà al Regimiento de Reales Guardias de Infantería d’Espanya. Nomenat cavaller de l’orde de Calatrava (1771), participà en el setge de Gibraltar (1779) i fou major i tinent general de cavalleria a la campanya del Pirineu oriental (1793). El 1795 fou designat comandant general interí de Catalunya, i mantingué la seva residència a Barcelona malgrat haver estat nomenat capità general de Mallorca (1796). En 1797-99 fou capità general de Catalunya. Procurà de posar remei a la crisi econòmica provocada per la guerra contra Anglaterra afavorint l’organització de rifes, olles públiques i balls de disfresses amb finalitat benèfica, i impulsà les obres públiques. El 1798 se li concedí el títol de duc de Lancaster i el 1799 abandonà Catalunya per encarregar-se de la companyia italiana de la Guàrdia de Corps.