La seva narrativa s’insereix en una atmosfera barroca-surrealista, entre la fantasia i l’humor, que evoca un món imaginari a partir de la reflexió crítica de la realitat: La pietra lunare (1939), La spada (1942), Cancroregina (1950), La raganella d’oro (1952), Racconti impossibili (1966), A caso (1975), etc.