És un estrany d’origen glacial, de circ, situat en el vessant NW del Carlit, a 2 154 m alt, alimentat per neus persistents i pel riuet de Font Viva, i és emissari del riu d’Aravó o de Querol. Tenia 2 500 m de llargada. La seva superfície (84 ha) i profunditat (màxima de 53,7 m) feren pensar que el seu volum d’aigua (17 hm3) podia fornir energia hidroelèctrica a la capçalera de l’Arieja. Els regants de la Baixa Cerdanya protestaren (1916), i el litigi no fou clos fins a la decisió arbitral del rei de Suècia (1957). El volum de l’estany ha estat ampliat fins a 70 hm3 gràcies a una resclosa de 45 m d’alt i 177 de llarg, que permet d’elevar el nivell 39 m. Dos rius afluents de l’Arieja (de Siscar i de Bessines) aporten aigües, que, sumades amb les de l’estany, representen 50 hm3 l’any i mouen dues centrals de l’Arieja, amb una producció d’uns 200 milions de kWh anuals. En compensació, un canal de 5 km retorna de l’alt Arieja al riu de Querol 0,6 m3/s, equivalents als 20 hm3 anuals restants a l’estany.