Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metal·lúrgiques (en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix, defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns) es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca. La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées (1813).