Principal portaveu del socialisme alemany després del 1848. Tot i tenir força punts de contacte amb Marx, creia en una tàctica legalista i evolucionista. Arribà a considerar la possibilitat d’una monarquia social basada en el sufragi universal, del qual esperava una transformació del caràcter de l’estat. Després d’una crisi ideològica deguda a la manca de ressò de l’alçament de Garibaldi, enfocà la seva activitat propagandística exclusivament cap als treballadors, la integració política dels quals anhelava. Fou president de l’Associació General de Treballadors Alemanys, fundada a Leipzig el 1863. Davant l’oposició creixent a la seva visió de la democràcia, es traslladà a Suïssa, després de publicar Herr Bastiat-Schulze von Delitzsch oder Kapital und Arbeit (‘Bastiat-Schulze von Delitzsch o Capital i treball’, 1864), i hi morí, víctima d’un duel. Qualificat d’heretge revisionista els anys durant els quals el moviment obrer alemany adoptà les nocions deterministes del marxisme, fou rehabilitat als temps de Bernstein i pel Partit Socialdemòcrata, el qual, volent esdevenir un partit de masses, es decidí per la via democràtica i parlamentària.