Protegit per J.Reynolds, el succeí com a pintor del rei (1792). Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica ( Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, col·l Earl Granville, Londres), però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo (1815), dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII (1818).