Monjo benedictí de Clervaux (Luxemburg) des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana. El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall (7 volums publicats entre el 1957 i el 1977). A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu. Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge (1957) desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions científiques, l’Escriptura és el suport permanent d’una reflexió interior i d’una elevació contemplativa. Des de la seva fundació (1958), formà part del consell de redacció de la revista Studia Monastica de l’abadia de Montserrat.