Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet. Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça. Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia (1576). Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden.
Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països Catalans i d’algunes d’elles fins i tot dóna el nom en català o en castellà a més del nom llatí.