Estudià periodisme a Barcelona (1973). Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (1983-91) i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostel·la, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual. Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original: Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto (1970), O corvo érguese cedo (1973). En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe (1973) i les novel·les Trasalba ou Violeta e o militar morto (1985) i Porta blindada (1990). És autora de diverses obres d’assaig i dirigí el setmanari A Nosa Terra (1977-80). L’any 2004 dirigí el seu primer llargmetratge documental, Santa Liberdade, al qual segueixen Hai que botalos (2005), Liste, pronunciado Líster (2007), A cicatriz branca (2012) i Manuel María: Eu son fala e terra desta miña terra (2016).
Les seves activitats polítiques nacionalistes l’obligaren a exiliar-se a Portugal (1974-76). El 2008 fou guardonada amb el Premio Nacional da Cultura Galega en la categoria de cinema i el 2018 amb el premi Otero Pedrayo a la seva trajectòria. Des del 2009 és membre de la Real Academia Galega.