Durant la Segona Guerra Mundial serví a la Royal Air Force. Posteriorment inicià la carrera d’actor, interpretant papers secundaris. La seva trajectòria tingué un punt d’inflexió quan Terence Fisher el féu protagonitzar les noves versions de Frankenstein (The Curse of Frankenstein, 1957) i Dracula (1958) i, posteriorment, The Mummy (1959), interpretacions que, gràcies al seu físic (una gran alçada i faccions escardalenques i inquietants) el convertirien en un clàssic del gènere de terror. A banda de diverses seqüeles de Dràcula, protagonitzà o coprotagonitzà The Hound of the Baskervilles (1959), The Man Who Could Cheat Death (1959) i The Two Faces of Dr. Jekyll (1960), també dirigides per Fisher; The Face of Fu Manchu (1965) i Rasputin (1966), de Don Sharp, i To the Devil a Daughter (1976), de Peter Sykes, entre d’altres. Des de la dècada dels setanta també actuà amb més freqüència en films d’altres gèneres: The Private Life of Sherlock Holmes (1976), de Billy Wilder; The Three Musketeers (1973), de Richard Lester, i The Man with the Golden Gun (1974), de la sèrie de James Bond, dirigida per Guy Hamilton. Posteriorment treballà a Hollywood, on, tot i no destacar, participà en nombroses pel·lícules. De la seva prolífica carrera sobresurten també House of the Long Shadows (1983), de Pete Walker, que li valgué el premi al millor actor al Festival de Sitges; Jinnah (1998), de Jamil Delahvi, en la qual interpretà el fundador del Pakistan; Star Wars: Episode II - Attack of the Clones (2002), de George Lucas; les dues primeres parts de la trilogia The Lord of the Rings (2001 i 2002), de Peter Jackson, i Sleepy Hollow (1999) i Charlie and the Chocolate Factory (2005), de Tim Burton. També enregistrà un disc com a cantant i actuà en sèries de televisió. L’any 2001 fou creat sir.
Actor cinematogràfic anglès, de nom complet Christopher Frank Carandini Lee.