De família d’hugonots, es convertí al catolicisme, fet que determinà decisivament tota la seva producció literària, tant la lírica —Hymnen an die Kirche (‘Himnes a l’Església’, 1924), Gedichte (‘Poemes’, 1949)— com la narrativa —Das Schweisstuch der Veronika (‘El vel de la Verònica’, en dues parts: 1928 i 1946), novel·la, i, entre les seves nombroses narracions curtes, Die letzte an Schafott (‘La darrera en el patíbul’, 1931), que fou dramatitzada posteriorment per G.Bernanos a Dialogues de Carmélites—. De tipus assagístic són Die ewige Frau (‘La dona eterna’, 1934), Die Frau und die Technik (‘La dona i la tècnica’, 1959) i Aphorismen (1962).