Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari. Fou deixeble d’Alcuí de York. El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca. El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell; el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica. Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés. Vers el 800 tornà a Urgell amb Benet d'Aniana i Nebridi de Narbona amb el fi de fer desaparèixer les darreres restes d’adopcionisme i endegar la diòcesi d’acord amb les directrius de l’església franca. El 804 ordenà de prevere Agobard i se l’endugué a Lió, on fou auxiliar el 813 i succeí Leidrat el 816, en retirar-se aquest al monestir de Saint-Médard de Soissons.