Leovigild

(?, ? — Toledo, 586)

Rei visigot (573-586).

Governador de la Hispània Citerior, inicià la conquesta dels dominis bizantins a la Bètica i la lluita contra els sueus (572). Mort el seu germà Atanagild, es casà amb la vídua, Godsvinta. En accedir al tron volgué portar a terme la seva idea d’una monarquia peninsular hereditària, i intentà la fusió dels gots i els hispans a través del Codex revisus, conegut només en part, i associà al tron els seus dos fills, Recared i Ermenegild. Aquesta mesura desplagué a la noblesa. Intentà d’unificar la religió sota l’arianisme, i per aquest motiu convocà un sínode a Toledo (580); però, malgrat algunes conversions, la massa restà catòlica. Lluità contra els bascs revoltats (581) i els sotmeté; com a record fundà Vitòria. El fet més greu del seu regnat s’esdevingué en convertir-se al catolicisme el seu fill Ermenegild, el qual, ajudat pels bizantins i els sueus, es revoltà (582) i s’autoanomenà rei. Les conquestes de Sevilla i de Còrdova (583) posaren fi a la rebel·lió d’Ermenegild, el qual fou empresonat i més tard executat a Tarragona (585). El mateix any sotmeté els sueus. A la seva mort el país restava unit políticament, i el seu fill Recared, aconsellat probablement per ell mateix, portà a cap la unió religiosa sota el catolicisme.