Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig (1746-48), on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué (1752) el títol de magister en arts a Wittenberg. Instal·lat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig (1755-58) i Breslau (1760-65, com a secretari del comandant del lloc). Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie ( Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69). Bibliotecari, des del 1770, a Wolfenbüttel, després d’un viatge a Itàlia es casà (1776) amb Eva König, que morí juntament amb el seu fill, en infantar-lo (1778); l’escriptor inicià aleshores un període de lluita espiritual, la superació del qual es palesa a Nathan der Weise (‘Nathan, el savi’, 1779) i Die Erziehung des Menschengeschlechts (‘L’educació del gènere humà’, 1780). De la seva producció cal destacar, així mateix, els sis volums de Schrifte (‘Escrits’, 1753-55) i els de Fabeln (‘Faules’, 1759), les Briefe, die neueste Literatur betreffend (‘Cartes sobre la literatura contemporània’, 1759-65), el cèlebre Laokoon (‘Laocoont’, 1766) i, entre les peces teatrals, les tres comèdies de joventut Der junge Gelehrte , Der Freigeist i Die Juden (‘El jove docte’, ‘L’esperit lliure’ i ‘Els jueus’,1748-49), Miss Sara Sampson (1755), primer drama burgès en prosa, Minna von Barnhelm (1767) i Emilia Galotti (1772). Màxim representant de la Il·lustració i dotat d’un saber enciclopèdic, Lessing ha exercit una influència decisiva en la literatura alemanya (Herder i Goethe, sobretot), de la qual fou un dels millors estilistes.
Gotthold Ephraim Lessing
© Fototeca.cat
Erudit, escriptor i dramaturg alemany.