Estudià medicina a Barcelona (1845-52) i pintura amb Martí i Alsina, i rebé la influència del filòsof Llorens i Barba. El 1857 obtingué la càtedra d’anatomia a la Universitat de Barcelona. Fou un anatomista remarcable, i feu notables dibuixos de temes mèdics. Personalitat polifacètica, s’interessà pels problemes econòmics i culturals del seu temps. Estigué vinculat a la Renaixença, i presidí els Jocs Florals del 1872; escriví poemes en català i influí en el wagnerisme de Joaquim Marsillach i Lleonart. Era un mestre d’oratòria brillant, i tingué una remarcable influència entre els seus contemporanis. Capdavanter del vitalisme i del neohipocratisme, s’oposà a la introducció de la medicina organicista, del positivisme filosòfic i de l’evolucionisme biològic amb arguments d’arrel tomista.
El 1874 publicà l’estudi sociològic El pro y el contra de la vida moderna desde el punto de vista médico-social. El 1878 passà a Madrid com a catedràtic de patologia general. Hi publicà Curso de patología general (1883-89). Les especulacions que hi formulà (amb pretensions cientifistes) foren impugnades per R. Turró i pels nous corrents de la medicina organicista, que acabaren eliminant aquest corrent medicobiològic amarat de filosofia tradicional. També publicà un Curso de clínica general (1894). La seva doctrina mèdica era individualista i unitària, dins la qual entenia que el cos és un sol òrgan i la vida una sola funció. Altres treballs de caràcter no mèdic són Elementos generales de ciencia (1866), Discurso sobre la naturaleza y origen del hombre (1867), La criminalidad ante la ciencia (1883), etc. Com a compositor deixà peces per a cant i una Missa de rèquiem, per a solistes i orquestra, estrenada a El Escorial el 1888.