Formà part del grup Ez Dok Amairu (1965), del qual fou fundador, i que tenia com a finalitat unir diversos àmbits de la cultura basca. Després de l’escissió del grup es dedicà a fer estudis, recitals i enregistraments. Com a cantautor, entre el 1974 i el 2006, publicà una quinzena de discs de cançons i poemes propis i també d’altres autors. Fou també actor i formà part del grup teatral Jarrai. A la dècada dels anys vuitanta fou també director general i conseller del Departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa.
Com a escriptor cal destacar la seva poesia, amb reculls com Egunetik egunera orduen gurpillean (‘Dia a dia, en la roda de les hores’, 1968), que conté poemes premiats anteriorment, amb trets existencialistes i de poesia de protesta, Bigarren poema liburua (‘Segon llibre de poemes’, 1974), Urrats desbideratuak (premi Ciutat d’Irun 1980) i Zentzu antzaldatuen poemategia (‘Poemari dels sentits transmutats’, 1992). L’any 2008 publicà Egunsentiaren esku izoztuak (‘Les insensibles mans de l’alba’), poemari que rebé el premi de la crítica de poesia en basc (2009) i el premi Euskadi de literatura basca el 2010.