De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona. El 1931 obtingué l’agrégation (plaça de professor per oposició) de filosofia. Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo (1935-1938). Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves teories com a antropòleg. En tornar a França, fou mobilitzat el 1939.
Després de l’establiment del règim de Vichy, a causa dels seus orígens jueus hagué de fugir als Estats Units, on fou professor de la New School for Social Research de Nova York (1941-45) i conegué Franz Boas, pel qual fou molt influït. Fundà també, amb altres intel·lectuals francesos exiliats, l’École libre des hautes études de Nova York, de la qual fou secretari general. En acabar la Segona Guerra Mundial fou agregat cultural a l’ambaixada francesa dels EUA. El 1948 retornà a França, on el 1949 fou nomenat director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études i catedràtic de religions comparades. El 1959 fou nomenat catedràtic d’antropologia social al College de France, càrrec que ocupà fins a la jubilació (1982).
Com a precedents de les seves teories, hom pot adduir, entre altres, la lingüística de Ferdinand de Saussure i de Roman Jakobson, la noció de l’inconscient de Sigmund Freud, els treballs etnològics de Marcel Mauss i Alfred-Reginald Radcliffe-Brown, etc. En reacció contra Lucien Lévy-Bruhl i la seva concepció de la mentalitat primitiva, escriví