Provinent tot sencer de la tradició anomenada sacerdotal (s. VI-V aC), és de caràcter legislatiu: regula idealment el culte del tabernacle en el desert, segons la restauració descrita per Ezequiel; conté un ritual dels sacrificis i de l’ordenació sacerdotal, lleis de puresa legal i d’expiació, lleis de santedat i un calendari de festes; i acaba amb una promesa de Déu de restablir el seu poble si algun dia l’ha de dispersar en càstig de les violacions de l’aliança.