Hereu dels whigs
i de la tradició radical, no esdevingué un partit en el sentit modern fins després de la mort de Palmerston
, el 1865, que permeté una distinció més clara entre conservadorisme i liberalisme, i la reforma electoral del 1867. Assolí el seu prestigi màxim durant els governs reformistes de Gladstone
(1868-74, 1880-85, 1886 i 1892-94). A la primeria del segle XX, tot i que dominà l’escena política, esdevingué un partit progressivament contradictori, dividit entre una ala dreta lliurecanvista i una ala esquerra socialitzant, les doctrines de la qual influïren marcadament el laborisme. La irremeiable divisió del partit que provocà la Primera Guerra Mundial i el conflicte personal entre Asquith
(primer ministre del 1908 al 1916) i Lloyd George
(primer ministre del 1916 al 1922) li impedí de captar l’electorat popular i permeté al Labour Party
d’assolir la posició de segon partit al parlament el 1922. Des d’aleshores, el Liberal Party restà condemnat al paper de tercer partit dins un sistema bipartidista. Amb una escassa definició ideològica i sense un lideratge carismàtic, d’ençà del 1981 mantingué, sota la direcció de David Steel, una aliança electoral amb el Social Democratic Party
, sorgit aquell mateix any d’una escissió del laborisme, amb el qual protagonitzà una fusió l’any 1988 que dona lloc a The Liberal Democrats
.