La geografia
El relleu és muntanyós a l’E, on hi ha els pics Ochsenkopf (2.286 m) i Falknis (2.560 m), mentre que l’W és format per la plana al·luvial del Rin. El clima, fred a la regió muntanyosa, se suavitza a la vall. El país és densament poblat (165 h/km2), amb un creixement anual del 8,6‰ (1984); el 86% de la població és de raça germànica i de religió catòlica. La llengua oficial és l’alemany.
El 12,5% de la superfície és ocupat pels conreus (patates, blat, blat de moro, vi, fruita), localitzats a la vall del Rin i destinats al consum local. L’abundància de pastures (43,8% de la superfície) hi afavoreix la ramaderia, sobretot la bovina. La població activa agrícola ha passat del 60% el 1930 al 3% actualment, gràcies al creixement de les indústries lleugeres (tèxtil, metal·lúrgia, mecànica, d’instruments de precisió, del cuir, ceràmica i alimentària), que s’han convertit en la base de l’economia. Les principals fonts d’ingressos del país són, però, el turisme i, sobretot, les finances. A causa de l’estabilitat política del país, el secret bancari i les baixes càrregues fiscals, Liechtenstein és la seu de més de 25.000 empreses estrangeres. Des del 1924 Liechtenstein resta unit per un conveni duaner a Suïssa, i ha adoptat també la moneda d’aquest país, el qual es fa responsable de la representació diplomàtica i consular i dels serveis de correus, de telèfon i de telègraf. Liechtenstein és una monarquia constitucional; d’acord amb la constitució del 5 d’octubre de 1921, el poder legislatiu correspon a la
Fira ramadera a Liechtenstein
© Corel / Fototeca.cat
Dieta (15 membres, elegits per a un període de quatre anys per sufragi universal). Exerceix el poder executiu un govern el cap del qual és elegit per a un període de sis anys. Liechtenstein és membre del Consell d’Europa.
La història
Integrat pels ducats de Schellenberg i Vaduz, adquirits l’any 1699 pel comte Hans Adam Liechtenstein, el 1719 es constituí principat, vinculat a Àustria. Pertangué a la Confederació del Rin (1806-13) i a la Confederació Germànica (1815-66). Aconseguí la independència el 1866, però continuà depenent econòmicament d’Àustria, fins el 1919, que es col·locà sota la protecció de la Confederació Helvètica, la qual dirigí els seus afers exteriors, proclamà una nova constitució democràtica (1921) i signà una unió duanera (1921), postal i monetària (1924). Les eleccions del 1966 foren guanyades per la Unió Patriòtica (Vaterländische Union), però el 1974 el Partit dels Ciutadans Progressistes (Fortschrittliche Bürgerpartei) assolí el poder, amb la majoria dels escons parlamentaris. El 1984, el príncep Francesc Josep transferí els poders executius al seu fill, Hans Adams, tot i conservar el títol de cap d’estat. El 1985, hom rebutjà per referèndum una reforma de la constitució per tal de reconèixer la igualtat entre ambdós sexes. L’any següent, hom atorgà a les dones plens drets de vot, fins aleshores limitats a determinades consultes. Malgrat compartir amb Suïssa la moneda, el sistema postal i les tarifes duaneres, el principat, seu de molts holdings internacionals i membre de l’Associació Europea de Lliure Canvi, decidí el 1990, independentment de Suïssa, incorporar-se a l’ONU. El 1992, una setmana després que Suïssa es pronunciés en sentit contrari, el 55,8% dels habitants del principat aprovaren per referèndum la participació a l’Espai Econòmic Europeu entre la UE i l’AELC (Associació Europea de Lliure Comerç), de la qual Liechtenstein forma part.
El 26 de març de 1992 Markus Büchel, del Partit dels Ciutadans Progressistes, succeí Hans Brunhart al capdavant del govern. Després que Büchel fos destituït pel parlament tingueren lloc unes noves eleccions legislatives (l’octubre del 1993), i la Unió Patriòtica recuperà la majoria absoluta, amb Mario Frick com a nou cap de govern. El 9 d’abril de 1995 s’hagué de repetir la votació sobre l’EEE per a conciliar la revisió completa del tractat d’unió duanera amb Suïssa; els resultats foren similars. En les eleccions generals de gener i febrer del 1997 guanyà la Unió Patriòtica amb 13 escons de 25 possibles i el 49,2% dels sufragis. Per primera vegada en seixanta anys, un partit formà govern en solitari sense coalicions amb cap altre. L’economia del país continuà la seva tradicional bona marxa amb superàvits pressupostaris facilitats pels escassos imposts a les empreses. En les eleccions legislatives el Partit dels Ciutadans Progressistes, amb el 49,9% dels vots i 13 diputats, derrotà la Unió Patriòtica i formà un nou govern liderat per Otmar Hasler. Un informe del G7 publicat l’any 2000 assenyalava Liechtenstein com un pol d’atracció per al blanqueig de diners gràcies al secret bancari i a les condicions molt permissives que, d’altra banda, han convertit el país en un potent centre financer internacional. Arran d’aquest informe hom modificà la legislació bancària, fent-la més restrictiva. No obstant això, l’abril del 2002 l’OECD feu públic un nou informe que tornava a qüestionar el sistema bancari del Principat. El febrer del 2001, el Partit dels Ciutadans Progressistes derrotà la Unió Patriòtica en les eleccions legislatives. El seu líder, Otmar Hasler, esdevingué primer ministre i revalidà el càrrec en les eleccions del 2005. De més transcendència fou, però, l’aprovació en referèndum (març del 2003) d’una reforma constitucional que atorgava amplis poders al príncep i cap d’estat Hans Adam II, entre els quals els poders de dissoldre el parlament, vetar lleis aprovades per la cambra i nomenar jutges. Alguns partits de l’oposició i el Consell d’Europa expressaren dubtes sobre la qualitat democràtica de la reforma. L’agost del 2004 Hans Adam II cedí al seu fill Alois diversos poders.