La ciutat, situada sobre la riba esquerra del riu Rímac, a 13 km de l’oceà Pacífic, i el port d’el Callao formen una extensa aglomeració. Situada a 150 m sobre el nivell de la mar, a l’E s’alcen dos turons, San Cristóbal i San Agustino, pertanyents als contraforts andins, on s’ha instal·lat un gran nombre de població i ha creat barris molt populosos. La població ha tingut un fort creixement al llarg del segle: de 140 000 h el 1908 passà a més de tres milions el 1972. Ha estat centre administratiu i comercial d’una gran importància i ha donat lloc a un gran desenvolupament cultural: la Universitat de San Marcos (fundada el 1551) és la de més renom dins l’Amèrica Llatina. Té indústries tèxtil, química, alimentària i de construccions mecàniques. El port d’el Callao és el primer del país. Hi ha aeroport, i hi passa la carretera Panamericana i el ferrocarril. Fundada per Francisco Pizarro (1535), cresqué ràpidament durant el s. XVI. Les mines d’argent properes la convertiren en el centre urbà més important de l’alt Perú, i esdevingué la capital del virregnat del Perú. La competència de Buenos Aires debilità la seva expansió. Fou un dels més ferms baluards dels reialistes, fins el 1821, que el general San Martín l’ocupà. Capital de la República, fou ocupada pels xilens (1881-83), i continuà com a capdavantera de l’oligarquia conservadora peruana, enfront dels liberals i de les masses camperoles. Entre els monuments destaquen la catedral (1598-1625), destruïda en part pel terratrèmol del 1746 i reconstruïda el 1758, i nombroses esglésies dels s. XVI-XVIII, d’un estil que barreja el Renaixement i el mudèjar, com les dels convents de Santo Domingo, de San Francisco, de San Agustín i de San Pedro.
Exterior del monestir de Santo Domingo, a Lima, Perú
© X. Pintanel