Essent professor a Glasgow (després ho fou a Edimburg i a Londres), introduí a la seva clínica quirúrgica els primers mètodes d’antisèpsia a base de pomades fenicades i polvoritzacions d’àcid fènic, i obtingué una espectacular reducció de la mortalitat postoperatòria, abans causada, en gran part, per les infeccions. És autor de l’obra On the Antiseptic Principle in the Practice of Surgery (1867).