Fill d’un noble normand, fou diaca de Pavia i secretari del rei Berenguer II. Es passà (956) a Otó I el Gran, que el féu bisbe de Cremona (961). Es destacà per les seves ambaixades a Constantinoble, en especial la del 968 per concertar el casament de Teòfanes, filla de l’emperador Romà II, amb Otó II. Escriví l'Antapodosis (sobre el període 887-950), el Liber de rebus gestis Ottonis (sobre el de 960-964), que es conserva, incomplet, i una relació de la seva legació a Constantinoble (Relatio de legatione Constantinopolitana).