Pere Llabrés i Martorell

Pere Joan Llabrés i Martorell
(Inca, Mallorca, 19 d'octubre de 1938 — Santa Ponça, Mallorca, 7 de juliol de 2006)

Liturgista, teòleg i escriptor.

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia (1963) a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat (1963-65). Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez (des del 1975). Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics al català (1966), dirigí les publicacions litúrgiques adaptades a la diòcesi de Mallorca, en una tasca que —amb l’assessorament de Francesc de B. Moll— tingué una gran importància per a la normalització i la difusió del català a la litúrgia de les Balears.

Col·laborà al llarg de molts anys a la revista Lluc i, des del 1974 fou cap de redacció i, posteriorment, en fou director (1992-93). Dirigí la revista Comunicació (des del 1990) i fou magister de la Maioricensis Schola Lullistica. També col·laborà en diverses publicacions especialitzades, com Quaderns de Pastoral o Revista Española de Teología.

Centrà la seva investigació històrica en l’hagiografia i en el paper de l’Església en la societat mallorquina durant el segle XX. Feu diversos treballs sobre la història d’Inca, estudis biogràfics sobre Ramon Llull i el bisbe Pere Joan Campins i investigacions sobre religiositat popular, folklore i tradicions associades a la litúrgia. Entre les seves obres destaquen: Cofradías gremiales de Inca (Baleares), siglos XV-XVII: datos inéditos (1962); La Germania a Inca 1521-1532; “L’Església de Mallorca durant el franquisme”, Lluc, 669, 1977; “Església a Mallorca i poble de Mallorca”, Mallorca, ara (1987); En cloure un centenari 1878-1978. Josepa Maria Ribas de Pina, la primera “monja blava” (1979); “Ramon Llull”, Lectures Mallorquines (1979); Santa Catalina Tomàs: la nostra santa (1980); L’Església de Mallorca i la llengua catalana (1986); Sant Domingo d’Inca: El Convent. L’Església. La Parròquia (1987); Ramon Llull i Mallorca. Gregori IX i l’Església Mallorquina (1987); “ Ja venc, senyor!”: la vida de Sant Alonso Rodríguez (1988); “Història de l’ús de la llengua catalana en l’església de Mallorca”, II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1989); La Beata Francinaina de Sencelles (1989); La caridad cercana: vida de la beata Francinaina de Sencelles y las casas de la caridad (s. d.); “L’Església de Mallorca avui”, Serra d’Or, 366 (1990); Santa Maria a Inca: L’art marià inquer (1992); “L’ús del català a l’Església de Mallorca”, Lluc, 768 (1992); Les Germanes de la Caritat a Inca (1993); El Retaule del Roser de Sant Miquel de Campanet (1994); “La revista Lluc. Vint-i-cinc anys en català”, La premsa, la ràdio i la televisió des d’una perspectiva històrica (1994); “El bisbe de Mallorca, Pere Joan Campins i Barceló”, Segon Llibre de Lectures Mallorquines (1996); Gabriel Marià Ribas de Pina: evangelitzador i fundador (1814-1873) (1997); Inca en la història: 1229-1349 (1998), i Celebrar Nadal a Mallorca: història, teologia, pastoral: El cant de la Sibil·la i altres tradicions (1999).

Canonge de la catedral de Mallorca (des del 1986), quan morí d’accident era l’interlocutor de Miquel Barceló en la realització del seu mural a la capella de Sant Pere. El 1983 la Fundació Jaume I li concedí un premi d’actuació cívica per la seva tasca de normalització lingüística en el si de l’Església mallorquina.