Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva; en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant. Una tercera part del territori és ocupada per matollars. La resta es divideix entre el secà (300 ha), destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu (200 ha), destinat a tarongers (125 ha), hortalisses i tabac (20 ha). Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció. El poble (1 030 h agl [2006], llanerins ; 139 m alt.) és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa; forma un sol nucli amb l’antic llogaret de Carbonell i amb els pobles i municipis de Torrella de la Costera i de Cerdà. L’església parroquial (Sant Joan Baptista), obra del començament del s XIX, havia depès de la parròquia de Cairent, actual despoblat del municipi. Fou lloc de moriscs (32 focs el 1602) i centre del marquesat de Llanera. El 1838 li fou agregat el municipi de Torrent de Fenollet.
