Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana (serra de Tamarit), el riu de Farfanya (serra Llarga) i enllà del Segre (serra de Bellmunt). Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt. Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós.