Joan Llaverias i Labró

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1865 — Lloret de Mar, Selva, 1938)

Autocaricatura de Joan Llaverias i Labró

© Fototeca.cat

Pintor aquarel·lista i dibuixant humorístic.

Aconseguí èxits a Londres (1911) amb les seves aquarel·les. Descobridor artístic de la després anomenada Costa Brava, titulà La Catalunya Grega una exposició (Sala Parés, 1906) que marca la darreria del Modernisme i albira la reacció classicista del Noucentisme. Per sobre el virtuosisme detallista de la seva tècnica, conservà la força de l’emoció artística. Fou un dels més famosos dibuixants humorístics de Catalunya. Publicà abundosament a “Cu-cut!" i a “En Patufet”, on es destacà com a animalista. La seva producció en aquest sentit és comparable a les de Dulac, A.Rackham i Kley. Il·lustrà De quan les bèsties parlaven, Encara parlen les bèsties, Les mines de Salomó, Per les terres roges i altres llibres per a infants. També féu cartells i exlibris, i fou professor de dibuix.