Llefià

Barri de Badalona, situat a l’extrem sud-occidental del municipi; el terreny, argilós, té pendents i desnivells apreciables, produïts per antigues explotacions de rajoleria i ceràmica.

Hom hi distingeix els sectors de Sant Antoni i de Sant Joan de Llefià. Originat al s XIX amb la construcció de torres per a barcelonins, ha sofert, durant els darrers trenta anys, un procés de creixement anàrquic, amb la construcció de barraques —en lenta desaparició— i blocs d’habitatges d’iniciativa privada i oficial (patronat municipal de l’habitatge), malgrat ésser afectat d’un pla parcial d’ordenació urbana (1960) que engloba, també, el barri d’Artigues, que, abans d’ésser urbanitzat, els anys vint, formava part del de Llefià. L’equipament urbà hi és deficient. La construcció de l’autopista de Barcelona a Mataró augmentà l’aïllament d’aquest sector, mal comunicat amb el centre. Hi havia hagut també les masies de can Claris (de la família de Pau Claris), ca l’Anglasell i d’altres. Té associació de veïns.