El 1972 se'n separà la Lliga Comunista —un sector de la qual es reincorporà a LCR el 1978— i el 1973 es fusionà amb una escissió obrerista d’ETA (ETA VI Assemblea) que li donà una particular implantació al País Basc. Vinculat al Secretariat Unificat de la IV Internacional ( trotskisme ) pretén impulsar la creació del “partit dels revolucionaris”, treballa al si de CCOO i d’UGT, refusa qualsevol forma de col·laboració de classes i propugna una federació de repúbliques socialistes basades en consells obrers; publica, des del 1971, “Combate” i “Comunismo”. Feble al País Valencià, a Catalunya —on té per òrgan “Demà"— ha seguit una línia autodeterminista; havent fet part de diverses coalicions (Front per la Unitat dels Treballadors el 1977, Unitat pel Socialisme el 1980, Front Comunista de Catalunya el 1982), darrerament manté una col·laboració estable amb el Moviment Comunista de Catalunya i és especialment actiu en la lluita per la pau i contra l’OTAN. Al País Basc s’integrà, el 1983, dins la coalició Auzolan.