Estudià a les universitats de París, Pavia i Bolonya, on es graduà en lleis i cànons. Tornà a Oriola i s’oposà, durant les Germanies (1519-23), als agermanats d’Oriola i hagué de fugir amb la seva família. Després de la guerra, fou nomenat assessor del governador d’Oriola Pere Maça i, més tard, fiscal de la inquisició de València i inquisidor de Barcelona. Dedicà a Carles V la seva obra principal, De matrimonio regis Angliae (Bruges 1528, Barcelona 1531), en defensa de la reina Caterina d’Aragó, i en fou recompensat pel papa amb una pensió de 400 ducats sobre la mensa episcopal d’Elna (1537). Fou bisbe, successivament, d’Elna (1542-43), Lleida (1543-53) i Tortosa (1553-60) i arquebisbe de Tarragona (1560-67) i de València (1567-68). Fundà els col·legis de Sant Domènec de Tortosa i d’Oriola i llegà a aquest darrer la seva important biblioteca, nucli de l’actual Biblioteca Pública Ferran de Lloaces.