Format al laboratori d’arqueologia de la Universitat de València, amplià estudis de prehistòria oriental a l’École Biblique et Archéologique Française, de Jerusalem. Des del 1966 fou director del Museu Arqueològic d’Alacant. El 1968 fou nomenat acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid; des del 1973 ho fou de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos (València) i des del 1979 del Deutsches Archäologisches Institut. Efectuà diverses excavacions al País Valencià (jaciment d’Illeta dels Banyets a el Campello i la necròpolis de Cabezo Lucero), i publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i prehistòria, principalment valenciana, especialment sobre l’edat del bronze i les èpoques ibèrica i romana: Contestania ibérica (1972), Teodomiro de Oriola, su vida y su obra (1973), Iniciación a la arqueología alicantina (1976), etc. Exercí diversos càrrecs públics, entre els quals els d’inspector provincial de jaciments arqueològics d’Alacant (1980), director del Servei de Patrimoni Moble de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana (1984-85), membre del Consell Valencià de Cultura (1986) i vocal del Consell Assessor d’Arqueologia de la Generalitat Valenciana (1986).