Llocnou de Sant Jeroni

Benimira (ant.), el Rafalet de Bonamira (ant.)

Municipi de la Safor, al límit amb la Vall d’Albaida, estès a la dreta del Vernissa, a la seva vall mitjana, i accidentat per la serra d’Ador i els darrers contraforts orientals de la serra de Benicadell.

El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes. L’agricultura es localitza al sector septentrional; hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers. El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió. Hi ha avicultura. La població és estacionària: hi ha emigració a França i a Gandia. El poble (580 h agl i 5 h diss [1981], llocnouins; 150 m alt.) és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà. L’església parroquial és dedicada a sant Roc. Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol, o el Rafalet, de Bonamira, que el duc de Gandia donà el 1420 al monestir de Sant Jeroni de Cotalba; restà despoblada per l’expulsió dels moriscs, i el 1609 els monjos fundaren el lloc nou amb 15 cases de repobladors.