Gabriel Llompart i Moragues

(Palma, Mallorca, 1927 — Palma, Mallorca, 5 d’octubre de 2017)

Historiador i folklorista.

Teatí des del 1947, el 1956 s’ordenà prevere. Cursà estudis de teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i a la de Comillas de Madrid. El 1976 es doctorà en història a la Universitat de Barcelona. Professor d’història de l’art a la Universitat de les Illes Balears (1982-84), el 1987 ingressà com a membre corresponent a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (1969), membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Mallorca (1989), de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Històrics, Genealògics i Heràldics (1998), de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (2007), a més de la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma, de la Reial Acadèmia d’Heràldica i Genealogia, corresponent de la de Bellas Artes de San Fernando i de la Verein für Volkskunde de Viena, entre d’altres. La seva recerca se centrà en l’estudi de la iconografia i la iconologia religiosa, el folklore religiós, i feu incursions en el camp de l’arqueologia, l’etnologia i el folklore de Mallorca, a més de diversos estudis biogràfics.

Amb més de 200 articles, bona part de la seva producció bibliogràfica fou compilada en els Quaderns de ca la Gran Cristiana (1989) del Museu de Mallorca. Col·laborà en un gran nombre publicacions, entre d’altres, Documenta, Regnum Dei, Studi Sardi, Brisas, Lluc, Papeles de Son Armadans, Mayurqa, Revista de dialectología y tradiciones populares, Anuario de Estudios Medievales, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Studia Monastica, Analecta Sacra Tarraconensia, Miscel·lània Litúrgica Catalana, Locus Amoenus i Traza y Baza. Cuadernos Hispanos de Simbología. Arte y Literatura, de la qual fou cap editorial, i també a la premsa diària (Diario de Mallorca, Última Hora). La seva contribució cabdal és La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía (1977-80), tesi doctoral en quatre volums, obra de referència sobre el gòtic illenc i el seu context social i cultural, de la qual el 1987 publicà la síntesi La pintura gòtica a Mallorca.  

A banda, també destaquen: Bibliografía arqueológica de las Islas Baleares: Mallorca y Menorca (1958), Prehistòria i protohistòria de les Balears (1965), Gaetano da Thiena (1450-1547). Estudios sobre un reformador religioso (1969), La población hospitalaria y religiosa de Mallorca bajo el rey Sancho (1311-1324) (1979), Religiosidad popular. Folklore de Mallorca, folklore de Europa (1982), Entre la historia del arte y el folklore. Folklore de Mallorca, folklore de Europa (1984), l’estudi L’Atlas mallorquí del jueu Cresques Abraham (1987), Els López dins la pintura del segle XVI a Mallorca (1988), La batalla de Binissalem (1434). Una bandería medieval vista por el ojo de la cerradura (1988), Conventos y monasterios de Mallorca. Historia, arte y cultura (1992), La catedral de Mallorca (1993), Costumbres de nuestra tierra. Folklore balear (1995), Cartografia mallorquina (1995), Historias de la Almudaina. La vida en la Mallorca del siglo XIV (2007). A banda, participà en la Historia de Mallorca (1970) coordinada per Josep Mascaró Pasarius. Rebé els premis Ciutat de Palma (1977), el Ramon Llull del Govern Balear (1997) i el Jaume II del Consell de Mallorca (2006). Aquest mateix any la Federació Internacional de Pessebristes de Roma li concedí el Premi de Difusió del Pessebre (2006).