Era empleat de l’ajuntament. Les dues primeres obres (Història grisa, 1925; Tàntal, 1928) pinten ja uns personatges vençuts per la vida, sense relleu, de vegades tarats. La seva gran novel·la, Laura a la ciutat dels sants (1931, premi Joan Crexells), que assolí un bon èxit, descriu amb morositat i precisió l’ambient i els caràcters contraposats de la protagonista femenina i els qui l’envolten, en una ciutat hostil i levítica, que hom ha volgut identificar amb Vic. L’oreig al desert (1934) és també una obra d’introspecció, en un clima de passions enfrontades. El premi a la virtut o un idil·li a la plaça de Sant Just (1935 i 1947), detallista i barcelonina, contrasta amb El somriure dels sants (1947), una mena de segona part, d’epíleg menys important, de Laura... Joc d’infants (1950) reflecteix l’ambient de la Barcelona del 1900, i és una obra molt madura i treballada, dins el camp del corrent psicològic, on s’inscriu Llor. Un camí de Damasc (1959) analitza la figura d’un obrer convertit en burgès. Els seus contes L’endemà del dolor (1930), L’esguard al mirall (1934), Sis fantasies. Cinc contes (1935) i Tots els contes (1952) revelen també un treball d’introspecció, una prosa treballada i un dramatisme centrat en figures vulgars, minses. Escriví per al teatre —El lladre, Núvols, etc.—, traduí Gide i Moravia i col·laborà a Mirador.