i Lloseta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lloseta

Vista general de Lloseta
© Fototeca.cat
Municipi de Mallorca, al raiguer de la serra de Tramuntana, que ocupa la vall del torrent de s’Estorell, el qual talla perpendicularment les sèries plegades meridionals de la serralada fins a sortir al raiguer.
Població: 
5.704 h
[2009]
Extensió: 
12 km2

La terra no conreada és ocupada per pinedes (103 ha), alzinars (44 ha) i garrigues (80 ha). L’agricultura (el 72,3% del terme) és predominantment de secà (835 ha): ametllers (465 ha), cereals (139 ha), oliveres (132 ha), garrofers (86 ha) i figueres (23 ha). El regadiu (35 ha) es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers. Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones. Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en una fàbrica del municipi, única a Mallorca, i d’argiles del Cretaci, que abasten diverses fàbriques de ceràmica per a la construcció. Les activitats més importants són la fabricació de sabates i la confecció de pell. La població té una forta dinàmica creixent, amb importants aportacions d’immigrants (un 84% és autòctona); la densitat (368,2 h/km2) és una de les més elevades de Mallorca. La població activa (un 31,76%) es distribueix així: el 14,8% al sector primari (102 agricultors i 75 miners), el 64,4% al secundari (el 1977 hi havia 28 empreses amb un total de 243 treballadors) i el 20,8% al terciari. La vila (4 156 h agl i 90 h diss [1981], lleuetins o llosetins; 152 m alt.) és al raiguer de la serra. L’església parroquial, on es venera la Mare de Déu de Lloseta (imatge romànica, trobada, segons la tradició, el 1233 a l’indret on el 1878 fou bastit l’oratori des Cocó), és neoclàssica (segle XVIII). El nucli antic és anomenat es Morull. El lloc té l’origen en les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta, que, durant la conquesta, Jaume I concedí a Arnau de Togores (1232); el 1634 els seus descendents obtingueren el títol de comtes d’Aiamans i barons de Lloseta. Formà part de Binissalem fins el 1842.

Col·laboració: 
BBP
Llegir més...