Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà (1585) i catedràtic de teologia i rector (1586) de la Universitat de la mateixa vila. Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita (1595). Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista (1590), on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels... màrtirs... Abdó i Senén (1591) i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard (1595). En morir era prior del convent de l’orde a Lleida.