Contribuí a impulsar la Revolució Francesa al Rosselló. Fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals (1790-91). Obligà el clericat a sotmetre's a la constitució civil, i nomenà Gabriel Deville bisbe constitucional del Rosselló. En 1791-92 fou membre de l’Assemblea Legislativa, a París, on féu costat als girondins. En tornar a Perpinyà fou elegit maire en substitució de Josep Guiter (1792); però tornat a elegir procurador-síndic, deixà el càrrec i formà part del consell del departament. Preparà la resistència contra la invasió de les tropes de Carles IV d’Espanya. Davant la radicalització de la Revolució, començà a ésser malvist pels dirigents més avançats, i anà a París a justificar-se. Hi morí de malaltia, quan hom ja havia decidit el seu empresonament.