El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla. Un Bernat Llull (mort el 1348), fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona. Foren consellers en cap Guillem Llull (1306, 1320), Joan Llull (1467), Joan Llull (1489) i Joan Llull (1508). Llur fortuna era considerable: rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc. Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull (ara, el Born), i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa Caterina. Es pot establir la seva genealogia des de Romeu Llull (mort en 1362/63), que segurament és el qui fou conseller en cap el 1348, i la seva muller, Caterina. Llur fill Joan Llull (mort en 1388/89) es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que formaren les dues línies del llinatge. La línia de Joan, o línia de Sants, fou originada per Joan Llull i de Gualbes, dit el Prohom (mort a Barcelona el 1447), que segurament fou conseller en cap (1431, 1435 i 1445) i síndic de les corts. Tenia una torre a Sants. Amb la seva primera muller fou pare de Joan Llull i Dusai, dit el Cavaller (mort en 1476/80), que segurament morí a Nàpols i que fou armer del rei (1438), el qual li concedí el privilegi de cavaller (1452/54) i el feu governador de Sorrento i Capri i cònsol de catalans a Gènova (1446); es casà (1432) amb Elisabet de Gualbes i Pastor. Amb la segona muller tingué Francesc Llull i Tàrrega (mort després del 1507), monjo cambrer de Sant Cugat, Guillem Llull i Tàrrega (mort el 1491), canonge de la seu de Barcelona, Pere Llull i Tàrrega (que morí el 1466, sense fills de la seva muller Joana Llull i Savall) i Romeu Llull i Tàrrega (mort el 1496), que hom identifica amb el poeta Romeu Llull; es casà amb la seva besneboda Joana Llull i Llull, i fou pare del cavaller Galceran Tomàs Llull i Llull (mort després del 1557), que fou conseller en cap (1533 i 1552) i que (amb el seu germà Joan Llull i Llull) fou un dels recipiendaris del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona del 1510. Aquest darrer fou pare del donzell Galceran Pau Llull i Sestrada, que també fou conseller en cap (1573) i germà d'Elisabet Joana Llull i Sestrada (morta el 1601), la qual fou l’hereva d’aquesta línia, per mort sense fills d’ell; Elisabet es casà amb Francesc de Boixadors i d’Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons. Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull. La línia de Romeu, o del Born, que tingué la important possessió de la Verneda d’En Llull (que s’estenia entre els termes de Sant Martí de Provençals, Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), fou iniciada per Romeu Llull i de Gualbes (mort el 1410), que posseïa una important biblioteca. Fou pare de Joan Llull i Marquet (mort després del 1466), que fou conseller en cap el 1442, i aquest, de Romeu Joan (o Joan Romeu) Llull i Savall (mort el 1484), posseïdor de la Verneda, que fou conseller en cap el 1483 (hom l’havia identificat amb el poeta Romeu Llull) i pare de Romeu Joan Llull i Llull (mort el 1520), que per una herència també es cognomenà Llull i Miralles i que el 1510 rebé el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona. Fill d’una segona muller de Joan Llull i Marquet fou Pere Llull i Grau, dit també Pere Grau (mort el 1530), que també rebé el privilegi del 1510 i que fou conseller en cap el 1521. El seu net Joan Lluís Llull (mort després del 1574) es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull i fou conseller en cap el 1551. Llur net, el donzell Joan Llull i Soler (mort vers el 1595), es casà (1580) amb Elisabet de Cabrera i Satorres, hereva dels Cabrera, senyors de la Torre de Marata, i només tingueren dues filles, que moriren sense fills, i la successió passà a la descendència de llur bes-tia Jerònima Llull i de Sentmenat, muller de Bernat Turell i Bussot. Hom troba també aquest llinatge vinculat a l’Escola de Mestres Ramon Llull, de Barcelona, de la qual eren administradors el 1447, juntament amb Felip de Farrera. Això fa pensar que els Llull de Mallorca pertangueren també a una línia d’aquest llinatge. Aquesta línia sembla que fou iniciada per Ramon Llull, que participà en la conquesta de Mallorca i fou afavorit, en el repartiment, amb terres a Pollença, Campanet i la ciutat Mallorca i que el 1279 fou un dels cavallers designats per retre homenatge a Pere el Gran. Fou el pare del beat Ramon Llull.
Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.