Beneficiat de la seu de Mallorca (1533). Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals, en ésser nomenat arquebisbe de Besançon, el féu vicari general d’aquest arquebisbat. És autor de diversos manuals de retòrica: Progymnasmata Retorica (1550), Preparatio graeca (1553) i De oratione libri septem (1558), sobre la retòrica d’Hermògenes amb texts d’altres filòsofs, entre els quals Ramon Llull. Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs.