Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà. Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes. El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses. També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla. Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la corona d’Espanya. El seu nebot Lluís de Llupià i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.