Deixeble de piano de Joaquim Malats i d’Enric Granados. A l’edat de nou anys realitzà a Barcelona els seus primers concerts. Tingué gran èxit en els cicles de la Sala Mozart el 1915, on tocà amb alguns grups de cambra, amb la soprano Mercè Plantada i amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó. També feu gires per la resta de la Península, en qualitat d’acompanyant del tenor Josep Palet o la soprano Conxita Badia, i per Europa i Amèrica acompanyant el tenor italià Tito Schipa. Fundà a Barcelona l’Academia Albéniz, que més tard portà el seu nom. S’establí, a partir del 1940, als EUA, i després, a Xile. Escriví nombroses obres per a piano --com Jota i Zapateado, i Gran concert espanyol-- per a piano i orquestra, un centenar de cançons --entre les quals Cançó del capvespre, La guinda i Muñequita-- i un concert per a violí i orquestra.