Residí a Europa (1826-29) i a Harvard, d’on fou professor de llengües modernes. Conjugà en la seva obra elements autobiogràfics i influències directes del Romanticisme alemany. A les seves primeres obres, Outre-mer: a Pilgrimage Beyong the Sea (‘Outre-mer: un pelegrinatge més enllà de la mar’, 1834) i Hyperion (1839), alternà el vers i la prosa. L’obra lírica que el donà a conèixer fou Voices of the Night (‘Veus de la nit’, 1839), que, juntament amb Ballads and Other Poems (1842), mostra la seva filiació romàntica. Cal remarcar-ne els poemes Evangelina (1847) i The Song of Hiawatha (‘La cançó de Hiawatha’, 1855) i la traducció de la Divina Commedia (1867).