El 1726 anà a Terra Santa, on tingué cura espiritual de diverses comunitats catòliques durant divuit anys. Viatjà molt sovint a Damasc, on estudià àrab i grec. Fruit d’aquesta estada fou la Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà, inèdita, descripció de la vida i els costums d’aquelles terres. Escriví també una gramàtica aràbiga, un vocabulari àrab-castellà i una versió catalana dels Ejercicios espirituales de María de Jesús de Ágreda.