Fou catedràtic de la Universitat de València des del 1955, on fundà el departament de geografia, encapçalant una escola valenciana , caracteritzada pel rigor i la sobrietat, el manteniment de la unitat de la ciència geogràfica i la valoració de l’enfocament físic. Especialitzat en qüestions agràries —sobretot en regadiu— i climatològiques, forní una nombrosíssima bibliografia i dirigí una munió d’investigacions. Fou fundador de “Cuadernos de Geografía”, revista del departament de geografia de la Universitat de València (1964). Quant al País Valencià, la seva aportació global més important és La región valenciana (1966), Valencia (1968) i Les condicions físiques (1970). Són bàsics Riegos y cultivos en la huerta de Alicante (1951), Evolución agraria de la Plana de Castellón (1957), Riegos y cultivos en las huertas valencianas (1964), La huerta de Castellón (1966) i Els embassaments valencians antics (1987). Posteriorment (1970) es traslladà a la Universitat Autònoma de Madrid, on fou cap del departament de geografia. El 1988 ingressà a la Real Academia de la Historia. Pòstumament li fou publicat Cartografía del sXVIII. Tomás López en la Real Academia de la Historia (2006, amb C. Manso Polo).